
L’article - que a priori semblaria oferir un recorregut crític dels límits i potencialitats que plantejen les dues opcions - és, en realitat, una ferma defensa de la socialdemocràcia, la interseccionalitat, etc. Alguns apunts:
Recentment, Andoni Olariaga publicava a Naiz dos articles sobre la situació política de l'esquerra a EH i els debats sobre les diferents estratègies polítiques.
— Catarsi magazín (@catarsimagazin) July 20, 2022
Bloc històric ? o independència obrera ⚒? Insurrecció ? o aliances ciutadanes ??https://t.co/QKqlisTJGr pic.twitter.com/f8HSHyn3cy
1) “teixir aliances ciutadanes àmplies i transformadores.” A mi m’heu d’explicar molt a poc a poc com es planteja el ciutadà, o la ciutadania, com a subjecte polític si no és per afiançar l’hegemonia de l’estat-nació, esborrant la classe com a eix diferencial i de conflicte.
Apel·lant a un universal burgés que permet naturalitzar les relacions de classe. En paraules de Fisher: «Una esquerra que no tingui la classe al centre no pot ser més que un grup de pressió liberal.»
2) “els corrents universals transformadors: feminisme, socialisme, teories decolonials (…) interactuant entre elles dialècticament (…) intentant crear una societat més justa.” Se’m fa complicat no veure això com un sumatori de teories que expliquen fenomens considerats +
aïllats i que d’alguna forma convergeixen en algun punt per explicar amb exactitud l’experiència individual dels subjectes. I després, ¿què vol dir una societat més justa? ¿A quin ideal de justícia s’està apel·lant? ¿Sota quines condicions es pensa aquesta justícia?
3) “Hi ha qui pensa que la conjuntura és el declivi del capitalisme, i que és el moment de preparar i dur a terme la revolució proletària.” S’assumeix una visió completament distorsionada sobre aquells que sabem que la revolució és possible per separar fins de mitjans i situar
la revolució en un horitzó llunyà indeterminat. Estudiar en quines condicions es reprodueix la relació de classe capitalista ens permet entreveure les escletxes que obren un camp de possibilitats per la nostra classe. No és a partir d’una fe cega, certa nostàlgia o +
la creença en una retrotopía que les comunistes plantejem el comunisme. Sinó que és en el curs del seu desplegament com a praxi conscient del proletariat que cal situar-ho, en l’aquí i l’ara. La seva construcció en el present, en la quotidianitat de les lluites.
Follow us on Twitter
to be informed of the latest developments and updates!
Follow @tivitikothreadYou can easily use to @tivitikothread bot for create more readable thread!